Aquest ha estat un dels primers llibres que he pogut llegir en el meu grau d’educació primària en la universitat. He de confessar que ha estat una de les autobiografies que ha caigut a les meves mans que més m’ha agradat. Sempre els llibres llegits solen ser d’històries fantàstiques que s’apropen molt poc a la realitat. Elogi de la feblesa ha estat un llibre diferent. Tot i haver viscut el protagonista una vida difícil dia a dia, l’Alexandre el que ens ha volgut transmetre són les seves ganes de viure i de superar les dificultats. A mi com a futura mestre m’ha influït molt, jo crec que podré extreure grans lliçons. Potser algunes pors dels docents i errors comesos per altres segons la seva experiència ens poden ajudar a nosaltres futurs mestres. Per exemple el no connectar amb els alumnes per part del educadors de l’autor, no li va permetre obtenir el seu millor rendiment. Si hagués estat per ells i pels psicòlegs, la seva vida es limitaria a fer cigarretes. Com ja he dit abans, gràcies a la seva perseverança i esforç va sortir endavant triomfant en la vida. Es va convertir en un bon escriptor i en un millor filòsof.
No hay comentarios:
Publicar un comentario