Diari SAE.

Perdoneu amics somiadors!!! Ahir vaig sortir tard de la universitat i no vaig poder escriure res de la xerrada! Avui toquen dos entrades juntes! :)

Dilluns 14 de Novembre de 2011

Un somni genial!

Per començar la setmana, tres somiadors que ja han acabat el grau a blanquerna van venir a explicar-nos la seva experiència personal en les escoles on han treballat.

La Laura ens va parlar del seu gran canvi de vida, ja que després de portar uns anys treballant del grau que va estudiar, sociologia, va deixar-ho i va començar a estudiar un segon grau. Va optar per la seva vocació ja que segons ella sempre havia somiat amb ser professora de nens de primària.

Respecte al seu temps de professora substituta, va dir-nos que la realitat que ens trobarem a l’aula d’una escola pública és un perfil de centre de barri amb un gran percentatge de nens immigrants. És una realitat complexa, et trobes amb cassos d’absentisme escolar importants. Al principi, tot es fa costa arriba però el repte t’estimula a buscar solucions per ajudar als nens. Parlar amb altres companys pot donar-te les claus per millorar les classes. Poc a poc s’ha d’anar buscant les estratègies per adaptar-nos a la classe, així serà possible l’aprenentatge. Voler cada dia ser millor i millorar és molt important.

La Maria després d’acabar a blanquerna va apuntar-se a un programa de mestres, un tipus de programa Erasmus. Va marxar a EE.UU a donar classes als nens d’una escola on la llengua vehicular és el castellà. Ella explica la seva experiència com la millor, però també explica del seu treball a Barcelona com un camí ple d’obstacles.

Ella també coincideix amb la seva companya respecte a la idea de que els altres companys de feina, professors amb molta saviesa et poden donar costat i grans consells. També un altre company de grau pot ajudar-te ja que ell també estarà patint els mateixos problemes que tu.

I per últim va parlar en Victor, que va tenir la gran sort d’entrar a treballar a l’escola on ell estava fent pràctiques. Ell sobretot ens va dir que els nostres continguts després d’acabar el grau seran prou sòlids per fer front a les nostres pors. Només em de creure en nosaltres mateixos, poc a poc les cosses sortiran. Em de ser creatius per motivar als nens. Nosaltres els hem de conèixer ja que cada nen és un món. Hem de ser capaços deportar la teoria a la pràctica.

Per acabar alguns companys van fer algunes preguntes les quals us comentaré juntament amb els meus somnis de conclusió.

Quin dia el d’ara!

Dimarts 15 de Novembre de 2011

Una escola molt propera a l’ideal.

En general les classes són molt boniques, m’agrada la distribució per grups dels nens ja que així, tot ho treballen en grup. Que utilitzin els materials de Maria Montessori, perfeccionats per Maria Cassas, per aprendre matemàtiques és un bon mètode ja que és una manera de fer càlcul mental molt més visual. Totes les aules estan molt ben equipades amb pissarres digitals d’última generació com d’ordinadors Apple. Es nota molt el dinamisme en les classes així com les ganes de treballar d’aquests professors. L’escola esta formada per una cooperativa exclusiva de professors on els pares són els consumidors, tot sense ànim de lucre.

Ha estat una molt bona experiència. No ens podrien haver explicat la metodologia de l’escola millor ni haver tingut una rebuda tant fantàstica!

  Tot un gran somni!! Això pinta bé!!!

Un petó