Una mica de cor

Segons el diccionari el cor és un òrgan animal que serveix per impulsar la sang pertot el cos. Des de la mirada de l’educació és molt més. Tots els nens són diferents, amb capacitats i vides diverses però que comparteixen un mateix sentiment el qual anomenem cor. 

 Per poder ser un bon professor escoltem molts passos a seguir i moltes característiques, però mai parlem dels sentiments. Jo crec per tant que un mestre necessita tenir el seu cor obert sempre, mostrant-se com és en tot moment i reflexant els seus sentiments.

Els nens també tenen sentiments, un professor ha de saber no ferir-lo mai ja sigui amb un comentari o un crit. També ha de saber buscar dintre del seu cor quin és el seu neguit . Els nens són petits, necessiten una mica de comprensió i que els facin de guia en el seu camí.

Aquest és un fragment d'un treball que he fet pel meu Seminari.

Espero que sigui un Somni que compartim tots.

Que comenci be la setmana Somiador!! Nadal ja és aquí!

1 petonet d'una Somiadora!

Un apunt

Ahir va sortir una notícia interessant al diari el país : http://ccaa.elpais.com/ccaa/2011/12/14/catalunya/1323883329_860057.html

La Generalitat assegura que acabarà amb els barracons escolars en 2015

Barracón escolar del CEIP Maquinista de Barcelona

 Breu Resúm:

La Generalitat vol treure tots els barracons de les escoles però no construint nous edificis, si no que ho vol fer traslladant als alumnes d’aquests centres a altres escoles que estiguin de prop. El conseller Rigau preveu  presentar el nou pla durant el primer semestre de 2012 per eradicar els barracons en el curs escolar que comenci a finals de 2015. També l’article diu que més de 20.000 alumnes catalans realitzen classes en 1.060 barracons.

Jo personalment opino que el que vol l’administració és fer una altra retallada ja que al traslladar als nens a altres escoles  es trauran professors.  També crec que aquesta no és la millor solució al problema dels barracons, s’hauria d’invertir més en la construcció d’edificis!

1 petó Somiadors!



Web de Tic!

El somni d’avui ha estat la creació d’una pàgina web amb uns companys de classe sobre un personatge educatiu. En Samuel, la Laura, la Silvia i jo em creat la nostra pàgina sobre la Família Telerin. Qui no ha escoltat mai la seva cançó?

“Vamos a la cama que hay que descansar,

Para que mañan podamos madrugar!”

Ha estat una experiència molt maca. Ens ho hem passat  molt be investigant més sobre aquesta gran família de la televisió. També ens ha cridat molt l’atenció el record que tenen els nostres pares tan bo!

Aquesta tarda l’entregarem i la presentarem a classe de Tic, esperem que els agradi a tots i al professor també!

1 petonet Somiadors

Notícia Seminari

Avui al seminari m’ha tocat exposar la notícia d’actualitat educativa. He escollit per comentar a classe un article que m’ha semblat interessant i a la vegada una mica absurd.

La Generalitat controla el uso del papel higiénico en las escuelas

El límite está en 25 metros al mes por alumno

Controlaremos hasta el último euro, repite la Administración catalana desde hace un año con el objetivo de reducir el déficit. Al final nos controlarán hasta el papel higiénico, ironizan los responsables de equipamientos públicos. Pues sí. Las escuelas públicas de Barcelona, las que dependen del Consorcio de Educación (en el que figuran la Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona), recibieron a finales de septiembre una carta que llevaba por asunto el "establecimiento de ratios máximas de consumo de papel secamanos, higiénico y otros".

La carta, que firma el jefe del servicio de limpieza de la Dirección de Construcciones y Mantenimiento Escolar del Consorcio, explica que en la línea del compromiso de respeto al medio ambiente de la Agenda 21, se ha realizado un estudio del consumo de estas modalidades de papel en las escuelas. Pese a que en la mayoría de centros "el consumo se sitúa en niveles asumibles", señala, "se ha detectado la existencia de diferencias significativas entre centros", lo que ha llevado a establecer "normas igualitarias de consumo". La segunda página de la carta es un cuadro con las ratios máximas de consumo mensuales por alumno: 25 metros de papel higiénico doméstico, 22 de papel higiénico industrial, 11 de bobinas secamanos y 15 de toallitas zigzag (20 en las escuelas especiales). La misiva, dirigida a los directores, advierte de que el Consorcio dispone del estudio centro por centro y que el consumo máximo se ha establecido a partir de "la parte alta de la media aritmética" del consumo detectado.

"Consumos excesivos"

El texto también habla de la imposibilidad de determinar las causas de "consumos desmesurados en algunos centros" aunque podrían imputarse, dice, a "otros consumidores externos a los servicios de la limpieza" como personal de cocina y monitores. La carta finaliza informando a los directores de que el Consorcio dispone del estudio del consumo de cada centro y que si la singularidad del que recibe la carta precisa "tener en cuenta otras variables", es posible aportar o justificar la variación de los consumos propuestos.

Fuentes del Consorcio aseguran que las cartas en ningún caso se pueden enmarcar en los recortes ni a ninguna medida "restrictiva", sino en la "normalización del consumo y su correcto control", además de que, indican, "las cantidades fijadas son más que suficientes para el uso habitual".

Comenzado el curso, en algunos casos, las escuelas han recibido una segunda carta con el cuadro ampliado a dos columnas: la de la ratio máxima prevista y la del consumo del centro. Es el caso de la escuela de educación especial Vil·la Joana, cuya dirección fue advertida de que su consumo supera la ratio máxima: gasta 199 metros por mes y alumno de papel higiénico doméstico (49 más de la ratio máxima), y 42,70 (12,7 metros más) de papel de bobina.

La respuesta de la escuela ha sido que si gasta más papel higiénico doméstico es porque únicamente consume este tipo (no consume la modalidad industrial) y que el consumo de bobinas obedece al uso intenso que se hace en talleres como el de cocina, con alumnos que por su discapacidad ensucian más que la media.

En cualquier caso, el presupuesto global del centro para este curso es el 41% inferior al del curso pasado, recuerda su director, Enric Font.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Generalitat/controla/uso/papel/higienico/escuelas/elpepiespcat/20111205elpcat_9/Tes  

-Què en penseu vosaltres somiadors?

A mi em sembla que és una excusa per retallar en temps de crisi tot i que també penso que si es fa per que els alumnes no malgastin està be.

Bona nit Somiadors!

PD: Només queda una setmana de classe i vacances de Nadal. Tots tenim moltes ganes d’agafar vacances però és pensar en els exàmens i ... Quins nervis!

Debat: Un somni contradictori

Quins nervis vam passar ahir abans del debat. Tots ens sentíem molt neguitosos per com defensar la nostra postura I per com havíem d’atacar-los a ells.

El tema parlava dels horaris escolars a primària tot i que també vam parlar sobre les vacances dels nens i els deures. Llavors el moderador va començar fent una introducció. Seguidament va començar amb el torn de paraules del grup en contra. Quan em va tocar he de confessar que tremolava de por a com afrontar la pregunta però poc a poc vam sortir les paraules i em vaig explicar.

Al final tots els nostres neguits es van esvair i fins i tot vam gaudir. Ens ho vam passar molt be escoltant els informes d’un company molt currats tot s’ha de dir, dels petits piques que van sorgir i de l’apropament que va haver-hi de postures acabant en posades d’acord.

Per tant haig de felicitar a tots els que van participar en el debat i també l’atenció dels altres companys de classe ja que des de fora crec que podria haver estat una mica avorrit.

Petonets Somiadors!

Un cafè

La setmana pasada vam exposar  el treball de Tic i comunicació escrita, oral i digital. El nostre projecte tractava sobre l’autisme però més concretament en l’actuació del nen. En l’exposició vaig parlar de la nostra experiència amb un nen autista, que jo conec de ben aprop.

Aquest petit nen de 5 anys pateix d’aquest trastorn. L’altre dia van sortir a prendre un cafè la seva mare, ell, la meva mare i jo. Sempre que puc els acompanyo ja que passar una mica de temps amb ell i l’amiga de la meva mare t’omple de vida.

Llavors vam anar a una cafeteria de Castelldefels. Durant l’estona que vam estar dintre ell no va parar de jugar i de moure’s, esclar, així és ell. Al sortir per marxar a casa es va agafar de la ma de la seva mare i ella el va obligar a saludar a tothom que hi passava pel carrer. D’aquesta manera el nen va sortir del seu món i va interactuar amb els altres. De vegades aquest simple gest és molt per un nen autista.

1 petonet Somiadors

Un Somni molt present

Bona tarda Somiadors!

Ja  he vingut del meu poble! Els dies de festa ja s’han passat entre mil riures amb la família però sobre tot amb els amics veient el clàssic! Barça-Madrid!

Quin fart de riure veient els plors i els crits d’alguns del meus amics. Va ser una nit molt maca, no només  per això si no que també vam sortir de festa per celebrar l’aniversari d’en Kike, la Lucía i la Bea!

Diumenge pel matí ens vam llevar per anar a donar una volta pel casc antic de Calatayud!

Que bonic que és tot! De vegades no li donem importància a allò que tenim davant de nosaltres i busquem altres llocs!

És molt agradable poder olorar les flors tan boniques que pengen dels balcons, també les esglésies   d’art mudèjar i barroc!

Un petonet Somiadors!

PD: Us deixo l’imne del meu poble interpretat per les veus blanques!

El meu poble

Bon dia Somiadors!

Avui ens han anul·lat la classe d’antropologia i història de l’educació, llavors els meus pares, el meu germà hem decidit marxar uns dies al meu poble donat que ells tenien festa. Per tant estaré una mica desapareguda somiant en un altre lloc molt bonic per mi.

  Aquest és el meu fantàstic i meravellós poble el qual us convido a tots a visitar!

                                         La foto és de l’hivern pasat, per això surt tot nevat!

Quan torni us explicaré els somnis ho prometo!!!

1 petonet i que gaudiu com jo ho faré d’aquests dies!

Com vaig prometre us adjunto més informació del Programa Erasmus!

El Programa Erasmus va néixer en l’any 1987 i te la seva continuïtat en el Programa Sòcrates, un programa de la Unió Europea per la cooperació en l’àmbit de la educació, aprovat el 14 de març de 1995, basat en els articles 126 i 127 del tractat de la Unió que estableix el desenvolupament d’una dimensió europea de l’educació.

Consisteix en la realització d’un període d’estudis en una institució d’educació superior d’un altre país europeu. Al final del mateix la institució d’origen de l’estudiant reconeixerà acadèmicament els estudis realitzats. L’estudiant ha de rebre un acord d’estudis per escrit relatiu al programa d’estudis que rebrà en el país d’acogida. Al terme de l’estància en el estranger, la institució d’acogida deu remitir l’estudiant Erasmus i a la seva institució d’origen un certificat de que ha completat el programa acordat i un informe dels seus resultats.

La mobilitat dels estudiants és un dels aspectes més significatius del programa. Les beques per a la mobilitat dels estudiants tenen per objecte sufragar els costos de desplaçament i la diferencia del cost de la vida entre el país d’origen i el de destí, però no cobreix els costos que es solen desemborsar normalment en el seu centre d’origen.

Els objectes de la mobilitat d’estudiants Erasmus són:

• Permetre que els estudiants es beneficiïn educativa, lingüística i culturalment de l’experiència de l’aprenentatge en altres països europeus.
• Fomentar la cooperació entre institucions i enriquir l’entorn educatiu de les institucions d’acogida.
• Contribuir a la creació d’una comunitat de joves i futurs professionals ben qualificats, amb ments obertes i experiència internacional.

Espero que us hagui servit d'ajut per saber més sobre el programa!

petonets somiadors

Nadal ja és aquí!

Bona Tarda-Nit Somiadors!

Els carrers de Barcelona ja llueixen amb llums de Nadal. La gent corre despresa buscant el regal ideal!

Nadal ja és aquí!

La fira de Santa Llúcia és meravellosa. El millor és perdre’s per cada puesto.

Que comenceu bé la setmana Somiadors!

PD: Aquesta setmana hi ha pont! Ja us explicaré els somnis que tindré, segur que seran genials!

1 petonet!

Somiant amb Erasmus

Bon dia Somiadors!

Després de dos setmanes molt estressants divendres ja és aquí! Aquests dies tots estàvem una mica esverats, potser estàvem pensant en la propera setmana... dimarts i dijous és festa!

Jo marxaré al meu poble, intentaré desconnectar i esclar passaré uns dies amb la família i amics. Vaig molt allà però sempre els trobo a faltar!

Ha sortit una notícia molt important per a mi al diari. Un dels meus somnis és viatjar i sempre e pensat anar-me a estudiar a un altre país. Per aquests motiu el treball de recerca que vaig fer l’any passat per segon de batxillerat va ser sobre les Beques Erasmus.

Esperem que algún dia sigui el meu somni!

La Comisión Europea (CE) espera que cinco millones de europeos se beneficien del nuevo programa de becas de movilidad Erasmus para todos para el periodo 2014-2020, en el que podrán participar estudiantes universitarios y de formación profesional, como alumnos de máster o de prácticas en empresas y profesores.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Comision/Europea/espera/millones/Erasmus/2014/2020/elpepusocedu/20111129elpepusoc_8/Tes

Un petó somiadors!

Pd: Intentaré posar més informació sobre el programa! Segurament actualitzi durant el cap de setmana!

Bona tarda Somiadors!!!

Aquesta pròxima setmana serà una de les més difícils del grau, hem d’entregar molts treballs i tots estem molt estressats!

Un dels treballs que més m'han agradat fer ha estat el del llibre Va de mestres, carta als mestres que comencen.
En aquest llibre escrit per Jaume Cela i Ollé i Juli Palou i Sangrà, ens expliquen la seva experiència, els seus sentiments i alguns consells per a nosaltres els futurs mestres. Ells el que intenten és introduir-nos en la realitat de l’aula.

Pel treball de Tic ens em hagut de documentar bé sobre l’autisme i haig de dir que ha estat impressionant tot el que hem pogut descobrir. Aquest és un trastorn que afecta a molts nens i que repercuteix sobretot en les seves famílies. He de recomanar per tant el programa de la Tv3 l’Endemà que vam veure: Un fill llunyà. Direcció:  http://www.tv3.cat/videos/3451290 .

Somiadors us haig de deixar per poder continuar amb aquests treballs!

Aquestes fotos les he fet aquest matí durant un passeig per la platja de Castelldefels! Quin cel més bonic!

1 petó! Bona setmana Somiadors!

Un Somni Poétic!

EDUCAR

Educar es lo mismo
que poner motor a una barca…
hay que medir, pesar, equilibrar…
… y poner todo en marcha.

Para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino…
un poco de pirata…
un poco de poeta…
y un kilo y medio de paciencia
concentrada.

Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes,
hacia islas lejanas.

Soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera
enarbolada.

Gabriel Celaya

+Divendres 18 de Novembre de 2011

Clausura Sae

Divendres ens van parlar en la sala d’actes de la facultat sobre el lideratge educatiu. Un tema molt interessant tot i que potser era una conferència que no estava adreçada a nosaltres estudiants de primer grau.

Tot i això, vam poder parlar entre els nostres companys més propers cóm havia estat la setmana i les nostres pròpies experiències. Tots teníem una anècdota a dir, tots vam coincidir que la setmana havia estat especial i amb el que ens quedàvem era amb qualsevol dels somriures dels nens o amb els milions de petons que ens van fer en marxar.

Dijous 17 de Novembre de 2011

Tot somni acaba!

Aquest últim dia amb els petitons ha estat genial. Pel matí hem anat amb les classes de primer i segon al teatre. Tots els nens i nenes durant les dues hores d’actuació s’ho han passat genial. Han rigut, han cantat i han saltat al ritme de les fantàstiques cançons dels animals. <<Centpeus, Centpeus jo tinc centpeus, Centpeus, Centpeus i tots són meus! >>  Després de l’actuació teatral vam portar als nens al parc a esmorçar i a jugar. Va ser molt divertit poder veure’ls jugar a pilota tots plegats. Quins xuts de gol!

Per la tarda, la Wassima, l’Andrea, la Laura i la Cristina estaven una mica tristes. No enteníem ni la seva tutora ni la meva companya ni jo del perquè. La professora va començar la classe de plàstica amb la projecció del quadre de  Van Gogh titulat  La nit estelada . Va començar la senyoreta fen-los una petita introducció de l’obra i vida de l’autor. Em va sorprendre molt que els digues als nois que havien de dibuixar com ho va fer aquest genial pintor, es a dir, sense tenir cap patró establert, deixant sortint la seva creativitat. Si ells volien el sol podia ser de qualsevol color. Va ser una activitat molt maca que em va fer reflexionar, és veritat que als nens des de petits els em obligat a seguir unes pautes, si els demanàvem un dibuix d’una casa, ells havien de dibuixar la típica casa de color clar, gran, amb finestres petites i amb la teulada vermella. Per què no pot ser petita, de color fosc i amb una teulada de color verd?

Va sonar el timbre, la classe s’acabava i la meva estança també, un somni màgic on he pogut aprendre molt de la vida real a una escola. Llavors els nens van venir a acomiadar-se de mi. Ara vam entenir del per què de les cares tristes unes cares que em van arribar al cor igual que els petons tan grossos que em van donar. Com se’n van llançar tots plegats quasi perdo l’equilibri! Quina canalla!  

I l’adéu no va ser un adéu, segur que tornaré a veure a aquesta classe tan fantàstica. Sempre i haurà una propera vegada!   

Bonic somni de dos dies! I

Dimecres 16 de Novembre de 2011

Tornada a una escola de primària.

Ha estat entrar per la porta de primària de l’escola tan bonica que he anat i sentir-me una més! Quins records, tot i que sóc jove i que només fa 7 anys que vaig deixar la primària sembla que n’hagin passat un munt!

A les 9 en punt ja estaven tots els nens a l’entrada esperant a que obrissin. Això ha estat molt simpàtic ja que ells sense voler ja m’estaven transmitint l’agradable que és el centre.

A primera hora, ens ha rebut la coordinadora de pràctiques de l’escola. Una dona jove que ens ha explicat molt be el tipus de centre, el servei que donaven, les metodologies que empraven, etc. Tot seguit ens han fet una volta per tots els espais de l’escola. Em visitat unes classes  maquíssimes, plenes de fotos i dibuixos fetes pels nens. El tema d’aquest any és el medi ambient, per tant  tot està fet amb materials reciclats.

A les 11 per fí he conegut als nens i nenes de la meva padrina, la classe de 2nA. Quins nois més eixerits i moguts! De seguida m’han acceptat com a nova senyoreta i m’han donat la benvinguda. El que més m’ha agradat ha estat la forta abraçada que m’han donat tres nenes en acabar la classe. Només per moments així ja val la pena anar-hi. Després ens hem anat a dinar. Tots teníem molta gana!

I per acabar el dia, com plovia, la professora d’educació física els ha proposat fer als nens una activitat diferent. Segur que tots una vegada em jugat amb un amic a tapar-nos les mans i que ell fes els moviments. Quin tip de riure ens hem fet! Ha estat una activitat molt divertida. Han sortit uns monòlegs de nans, com ells han dit, molt graciosos!

A última hora els nens de 6è han preparat una cançó molt coneguda i molt maca per cantar a la festa de Nadal! A nosaltres ens han deixat bocabadades. Nadal s’acosta!

John Lennon Happy Xmas (War is Over):  http://www.youtube.com/watch?v=WUCbZhIfQbA

Quin dia més bonic! Estic molt contenta, no vull que s’acabi aquest somni tan fantàstic!

1 petó somiadors!

PD: Demà a primera hora marxem amb els alumnes de 2n al teatre. Ens ho passarem molt be!

Diari SAE.

Perdoneu amics somiadors!!! Ahir vaig sortir tard de la universitat i no vaig poder escriure res de la xerrada! Avui toquen dos entrades juntes! :)

Dilluns 14 de Novembre de 2011

Un somni genial!

Per començar la setmana, tres somiadors que ja han acabat el grau a blanquerna van venir a explicar-nos la seva experiència personal en les escoles on han treballat.

La Laura ens va parlar del seu gran canvi de vida, ja que després de portar uns anys treballant del grau que va estudiar, sociologia, va deixar-ho i va començar a estudiar un segon grau. Va optar per la seva vocació ja que segons ella sempre havia somiat amb ser professora de nens de primària.

Respecte al seu temps de professora substituta, va dir-nos que la realitat que ens trobarem a l’aula d’una escola pública és un perfil de centre de barri amb un gran percentatge de nens immigrants. És una realitat complexa, et trobes amb cassos d’absentisme escolar importants. Al principi, tot es fa costa arriba però el repte t’estimula a buscar solucions per ajudar als nens. Parlar amb altres companys pot donar-te les claus per millorar les classes. Poc a poc s’ha d’anar buscant les estratègies per adaptar-nos a la classe, així serà possible l’aprenentatge. Voler cada dia ser millor i millorar és molt important.

La Maria després d’acabar a blanquerna va apuntar-se a un programa de mestres, un tipus de programa Erasmus. Va marxar a EE.UU a donar classes als nens d’una escola on la llengua vehicular és el castellà. Ella explica la seva experiència com la millor, però també explica del seu treball a Barcelona com un camí ple d’obstacles.

Ella també coincideix amb la seva companya respecte a la idea de que els altres companys de feina, professors amb molta saviesa et poden donar costat i grans consells. També un altre company de grau pot ajudar-te ja que ell també estarà patint els mateixos problemes que tu.

I per últim va parlar en Victor, que va tenir la gran sort d’entrar a treballar a l’escola on ell estava fent pràctiques. Ell sobretot ens va dir que els nostres continguts després d’acabar el grau seran prou sòlids per fer front a les nostres pors. Només em de creure en nosaltres mateixos, poc a poc les cosses sortiran. Em de ser creatius per motivar als nens. Nosaltres els hem de conèixer ja que cada nen és un món. Hem de ser capaços deportar la teoria a la pràctica.

Per acabar alguns companys van fer algunes preguntes les quals us comentaré juntament amb els meus somnis de conclusió.

Quin dia el d’ara!

Dimarts 15 de Novembre de 2011

Una escola molt propera a l’ideal.

En general les classes són molt boniques, m’agrada la distribució per grups dels nens ja que així, tot ho treballen en grup. Que utilitzin els materials de Maria Montessori, perfeccionats per Maria Cassas, per aprendre matemàtiques és un bon mètode ja que és una manera de fer càlcul mental molt més visual. Totes les aules estan molt ben equipades amb pissarres digitals d’última generació com d’ordinadors Apple. Es nota molt el dinamisme en les classes així com les ganes de treballar d’aquests professors. L’escola esta formada per una cooperativa exclusiva de professors on els pares són els consumidors, tot sense ànim de lucre.

Ha estat una molt bona experiència. No ens podrien haver explicat la metodologia de l’escola millor ni haver tingut una rebuda tant fantàstica!

  Tot un gran somni!! Això pinta bé!!!

Un petó