lunes, 19 de diciembre de 2011

Una mica de cor

Segons el diccionari el cor és un òrgan animal que serveix per impulsar la sang pertot el cos. Des de la mirada de l’educació és molt més. Tots els nens són diferents, amb capacitats i vides diverses però que comparteixen un mateix sentiment el qual anomenem cor. 
 Per poder ser un bon professor escoltem molts passos a seguir i moltes característiques, però mai parlem dels sentiments. Jo crec per tant que un mestre necessita tenir el seu cor obert sempre, mostrant-se com és en tot moment i reflexant els seus sentiments.
Els nens també tenen sentiments, un professor ha de saber no ferir-lo mai ja sigui amb un comentari o un crit. També ha de saber buscar dintre del seu cor quin és el seu neguit . Els nens són petits, necessiten una mica de comprensió i que els facin de guia en el seu camí.

Aquest és un fragment d'un treball que he fet pel meu Seminari.
Espero que sigui un Somni que compartim tots.
Que comenci be la setmana Somiador!! Nadal ja és aquí!

1 petonet d'una Somiadora!

viernes, 16 de diciembre de 2011

Un apunt

Ahir va sortir una notícia interessant al diari el país : http://ccaa.elpais.com/ccaa/2011/12/14/catalunya/1323883329_860057.html

La Generalitat assegura que acabarà amb els barracons escolars en 2015
Barracón escolar del CEIP Maquinista de Barcelona

 Breu Resúm:

La Generalitat vol treure tots els barracons de les escoles però no construint nous edificis, si no que ho vol fer traslladant als alumnes d’aquests centres a altres escoles que estiguin de prop. El conseller Rigau preveu  presentar el nou pla durant el primer semestre de 2012 per eradicar els barracons en el curs escolar que comenci a finals de 2015. També l’article diu que més de 20.000 alumnes catalans realitzen classes en 1.060 barracons.

Jo personalment opino que el que vol l’administració és fer una altra retallada ja que al traslladar als nens a altres escoles  es trauran professors.  També crec que aquesta no és la millor solució al problema dels barracons, s’hauria d’invertir més en la construcció d’edificis!

1 petó Somiadors!


Web de Tic!


El somni d’avui ha estat la creació d’una pàgina web amb uns companys de classe sobre un personatge educatiu. En Samuel, la Laura, la Silvia i jo em creat la nostra pàgina sobre la Família Telerin. Qui no ha escoltat mai la seva cançó?

“Vamos a la cama que hay que descansar,
Para que mañan podamos madrugar!”



Ha estat una experiència molt maca. Ens ho hem passat  molt be investigant més sobre aquesta gran família de la televisió. També ens ha cridat molt l’atenció el record que tenen els nostres pares tan bo!



Aquesta tarda l’entregarem i la presentarem a classe de Tic, esperem que els agradi a tots i al professor també!

1 petonet Somiadors

jueves, 15 de diciembre de 2011

Notícia Seminari

Avui al seminari m’ha tocat exposar la notícia d’actualitat educativa. He escollit per comentar a classe un article que m’ha semblat interessant i a la vegada una mica absurd.

La Generalitat controla el uso del papel higiénico en las escuelas
El límite está en 25 metros al mes por alumno
Controlaremos hasta el último euro, repite la Administración catalana desde hace un año con el objetivo de reducir el déficit. Al final nos controlarán hasta el papel higiénico, ironizan los responsables de equipamientos públicos. Pues sí. Las escuelas públicas de Barcelona, las que dependen del Consorcio de Educación (en el que figuran la Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona), recibieron a finales de septiembre una carta que llevaba por asunto el "establecimiento de ratios máximas de consumo de papel secamanos, higiénico y otros".
La carta, que firma el jefe del servicio de limpieza de la Dirección de Construcciones y Mantenimiento Escolar del Consorcio, explica que en la línea del compromiso de respeto al medio ambiente de la Agenda 21, se ha realizado un estudio del consumo de estas modalidades de papel en las escuelas. Pese a que en la mayoría de centros "el consumo se sitúa en niveles asumibles", señala, "se ha detectado la existencia de diferencias significativas entre centros", lo que ha llevado a establecer "normas igualitarias de consumo". La segunda página de la carta es un cuadro con las ratios máximas de consumo mensuales por alumno: 25 metros de papel higiénico doméstico, 22 de papel higiénico industrial, 11 de bobinas secamanos y 15 de toallitas zigzag (20 en las escuelas especiales). La misiva, dirigida a los directores, advierte de que el Consorcio dispone del estudio centro por centro y que el consumo máximo se ha establecido a partir de "la parte alta de la media aritmética" del consumo detectado.


"Consumos excesivos"
El texto también habla de la imposibilidad de determinar las causas de "consumos desmesurados en algunos centros" aunque podrían imputarse, dice, a "otros consumidores externos a los servicios de la limpieza" como personal de cocina y monitores. La carta finaliza informando a los directores de que el Consorcio dispone del estudio del consumo de cada centro y que si la singularidad del que recibe la carta precisa "tener en cuenta otras variables", es posible aportar o justificar la variación de los consumos propuestos.
Fuentes del Consorcio aseguran que las cartas en ningún caso se pueden enmarcar en los recortes ni a ninguna medida "restrictiva", sino en la "normalización del consumo y su correcto control", además de que, indican, "las cantidades fijadas son más que suficientes para el uso habitual".
Comenzado el curso, en algunos casos, las escuelas han recibido una segunda carta con el cuadro ampliado a dos columnas: la de la ratio máxima prevista y la del consumo del centro. Es el caso de la escuela de educación especial Vil·la Joana, cuya dirección fue advertida de que su consumo supera la ratio máxima: gasta 199 metros por mes y alumno de papel higiénico doméstico (49 más de la ratio máxima), y 42,70 (12,7 metros más) de papel de bobina.
La respuesta de la escuela ha sido que si gasta más papel higiénico doméstico es porque únicamente consume este tipo (no consume la modalidad industrial) y que el consumo de bobinas obedece al uso intenso que se hace en talleres como el de cocina, con alumnos que por su discapacidad ensucian más que la media.
En cualquier caso, el presupuesto global del centro para este curso es el 41% inferior al del curso pasado, recuerda su director, Enric Font.


http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Generalitat/controla/uso/papel/higienico/escuelas/elpepiespcat/20111205elpcat_9/Tes  

-Què en penseu vosaltres somiadors?
A mi em sembla que és una excusa per retallar en temps de crisi tot i que també penso que si es fa per que els alumnes no malgastin està be.
Bona nit Somiadors!
PD: Només queda una setmana de classe i vacances de Nadal. Tots tenim moltes ganes d’agafar vacances però és pensar en els exàmens i ... Quins nervis!

miércoles, 14 de diciembre de 2011

Debat: Un somni contradictori

Quins nervis vam passar ahir abans del debat. Tots ens sentíem molt neguitosos per com defensar la nostra postura I per com havíem d’atacar-los a ells.

El tema parlava dels horaris escolars a primària tot i que també vam parlar sobre les vacances dels nens i els deures. Llavors el moderador va començar fent una introducció. Seguidament va començar amb el torn de paraules del grup en contra. Quan em va tocar he de confessar que tremolava de por a com afrontar la pregunta però poc a poc vam sortir les paraules i em vaig explicar.
Al final tots els nostres neguits es van esvair i fins i tot vam gaudir. Ens ho vam passar molt be escoltant els informes d’un company molt currats tot s’ha de dir, dels petits piques que van sorgir i de l’apropament que va haver-hi de postures acabant en posades d’acord.


Per tant haig de felicitar a tots els que van participar en el debat i també l’atenció dels altres companys de classe ja que des de fora crec que podria haver estat una mica avorrit.
Petonets Somiadors!

martes, 13 de diciembre de 2011

Un cafè

La setmana pasada vam exposar  el treball de Tic i comunicació escrita, oral i digital. El nostre projecte tractava sobre l’autisme però més concretament en l’actuació del nen. En l’exposició vaig parlar de la nostra experiència amb un nen autista, que jo conec de ben aprop.
Aquest petit nen de 5 anys pateix d’aquest trastorn. L’altre dia van sortir a prendre un cafè la seva mare, ell, la meva mare i jo. Sempre que puc els acompanyo ja que passar una mica de temps amb ell i l’amiga de la meva mare t’omple de vida.
Llavors vam anar a una cafeteria de Castelldefels. Durant l’estona que vam estar dintre ell no va parar de jugar i de moure’s, esclar, així és ell. Al sortir per marxar a casa es va agafar de la ma de la seva mare i ella el va obligar a saludar a tothom que hi passava pel carrer. D’aquesta manera el nen va sortir del seu món i va interactuar amb els altres. De vegades aquest simple gest és molt per un nen autista.

1 petonet Somiadors

lunes, 12 de diciembre de 2011

Un Somni molt present

Bona tarda Somiadors!
Ja  he vingut del meu poble! Els dies de festa ja s’han passat entre mil riures amb la família però sobre tot amb els amics veient el clàssic! Barça-Madrid!
Quin fart de riure veient els plors i els crits d’alguns del meus amics. Va ser una nit molt maca, no només  per això si no que també vam sortir de festa per celebrar l’aniversari d’en Kike, la Lucía i la Bea!





Diumenge pel matí ens vam llevar per anar a donar una volta pel casc antic de Calatayud!
Que bonic que és tot! De vegades no li donem importància a allò que tenim davant de nosaltres i busquem altres llocs!

És molt agradable poder olorar les flors tan boniques que pengen dels balcons, també les esglésies   d’art mudèjar i barroc!

Un petonet Somiadors!

PD: Us deixo l’imne del meu poble interpretat per les veus blanques!